El Club d’Amics de la UNESCO, històrica ensenya cívica

L’any 1968, a les darreries del franquisme, intel·lectuals i treballadors opositors al règim de la dictadura fundaren a Alcoi el Club d’Amics de la UNESCO. En aquella etapa, el govern franquista volia donar una imatge d’obertura a Europa i a les seues institucions. Era, doncs, el moment propici perquè l’oposició a la dictadura, considerada il·legal i, per tant,  perseguida, poguera obrir un badall de llibertat aprofitant les petites escletxes que llavors se’ls permetia. Així, fou possible la legalització de moltes associacions d’aquest tipus que sota el paraigua de la UNESCO i amb la finalitat de difondre els valors de la cultura, la comunicació i la ciència pròpies d’aquesta entitat, es legalitzaren arreu l’Estat Espanyol. En aquesta primera etapa, el cos social del Club arribà a comptar amb més de 400 adscripcions. Estava farcit d’homes i dones de diverses procedències ideològiques, però totes elles conscients de formar part d’una lluita col·lectiva per la recuperació de la democràcia, el foment de la cultura i la formació d’una població que ansiava llibertat.

Els inicis foren difícils ja que tota l’activitat del Club estava molt vigilada per les autoritats franquistes. Les reunions, xerrades, conferències, col·loquis, s’havien de comunicar prèviament a l’autoritat. Fins i tot s’hi havia de posar en coneixement la literalitat de les intervencions de les diverses ponències. La presència de la policia secreta per tal de vigilar i informar del que allí es parlava i es feia era constant,. Així, durant aquest període i per ordre governativa, el Club va romandre tancat en diferents moments. Reiniciar la tramitació per aconseguir reobrir el Club i mantenir la seua programació, fou una lluita constant de les directives d’aquella època. Gràcies a això, però, va ser possible la continuïtat de l’entitat i la seua llavor de conscienciació cívica front a la manca de democràcia i llibertat d’un règim que ja arribava a la seua fi.

Amb l’arribada de la democràcia formal, el cos social del Club es reduí, doncs perquè molts dels seus membres dirigien, com és lícit, la seua activitat social, sindical o política en els diferents fronts ja legalitzats. Tot estava per fer i, per fi, l’activisme democràtic s’escampava a tots els indrets socials. No obstant això, la dinàmica del Club es va mantenir gràcies al convenciment de la gent associada, que garantia un referent cívic, plural i autònom, que treballava per la defensa global dels drets humans. Prompte els esdeveniments històrics posteriors reforçaren el sentit del Club en aquesta nova etapa, ja que la pèrdua de drets humans actuals són un motiu més que evident per justificar la necessitat d’una entitat que treballe per la seua defensa, tant a nivell local com global.

Enguany es compleix el 50 aniversari del Club d’Amics de la Unesco, l’únic Club Unesco al País Valencià i dels pocs que existeixen en el conjunt de l’Estat, junt al de Madrid, alguns al País Basc i, sobretot a Catalunya, on hi són la majoria. La nostra, és una entitat que ha gaudit d’una programació ininterrompuda durant tota la seua existència i que, a hores d’ara, té una magnífica activitat i, el que és més important: una gran capacitat per elaborar propostes que fan més rica culturalment i social la nostra ciutat. El Club d’Amics de la UNESCO d’Alcoi té ben guanyat el reconeixement del nostre poble, i així desitgem que siga per molts anys. Enhorabona al Club d’Amics de la Unesco i a totes les persones que el fan possible.

Sergi Rodríguez i Castelló

EUPV.

By | 2018-04-25T16:29:43+00:00 abril 25th, 2018|General|0 Comments

About the Author:

Leave A Comment